Gaston Paris

Gaston Paris

Biografia
Naixement	(fr) Bruno-Paulin-Gaston Paris 9 agost 1839 Avenay-Val-d'Or (França)
Mort	5 març 1903 (63 anys) Canes (França)
14è Seient 17 de l'Acadèmia Francesa
28 maig 1896 – 5 març 1903 ← Louis Pasteur – Frédéric Masson →
Director of the Collège de France (en)
1894 – 1903 ← Gaston Boissier – Pierre Émile Levasseur →
President Société de Linguistique de Paris (en)
← Charles Thurot – Charles Martin Ploix →
Dades personals
Formació	École des chartes
Tesi acadèmica	Du rôle de l'accent latin dans la langue française (en)
Activitat
Camp de treball	Història
Ocupació	filòleg, catedràtic, historiador de la literatura, historiador, medievalista, escriptor
Ocupador	Collège de France, catedràtic (1872–1903) École pratique des hautes études
Membre de	Acadèmia Francesa (1896–1903) Acadèmia de les Ciències de Torí (1889–) Acadèmia de les Inscripcions i Llengües Antigues (membre ordinari) (1876–1903) Reial Acadèmia d'Arts i Ciències dels Països Baixos Société de Linguistique de Paris (en) Societat d'Història de París i de l'Illa de França Société des anciens textes français (en) Société de l'histoire de France Acadèmia Prussiana de les Ciències Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Acadèmia de Ciències de Rússia Acadèmia Bavaresa de Ciències Acadèmia de Ciències de Göttingen Accademia della Crusca
Professors	Paulin Paris i Friedrich Christian Diez
Alumnes	Jules Gilliéron, Arsène Darmesteter, Julius Cornu i Léon Clédat
Obra
Obres destacables (1872) Romania
Estudiant doctoral	Joseph Bédier
Localització dels arxius	Humathèque Condorcet
Família
Cònjuge	Marguerite Paris (1891–)
Pare	Paulin Paris
Premis (31 desembre 1895)  Comandant de la Legió d'Honor (29 desembre 1886)  Oficial de la Legió d'Honor (4 agost 1875)  Cavaller de la Legió d'Honor (1866, 1872)  premi Gobert  Orde del Mèrit de les Arts i les Ciències

Bruno Paulin Gaston Paris (Avenay-Val-d'Or, Marne, Xampanya, 9 d'agost de 1839 - Canes, Provença, 5 de març de 1903) fou un filòleg francès. Estudiós de la literatura francesa medieval, marcà de manera determinant la filologia de la darrera part del segle xix.

Intentà, nogensmenys, negar l'existència de la llengua occitana evocant una continuïtat entre totes les varietats lingüístiques de l'estat francès, que seria "un vast tapís en el qual els colors variats es fonen en tots els punts en matisos insensiblement degradats".

Juntament amb el romanista francès Paul Meyer, fundà la prestigiosa revista Romania el 1872.